Ets a: COMRàdio > Notícies  
POLÍTICA | ECONOMIA | SOCIETAT | TECNOLOGIA
CULTURA | ESPORTS| MÓN | LOCAL

Imprimir Enviar per correu
 

Política
L'oposició es desmarca d'un projecte que començarà a agafar forma a partir del 2011
El Parlament aprova la nova organització territorial de Catalunya amb els vots del tripartit

El Parlament ha aprovat aquest dimarts la nova organització territorial de Catalunya. El vots dels tres grups que donen suport al Govern han servit per donar llum verda al projecte de llei que canvia les quatre províncies i diputacions actuals en set vegueries, l'Alt Pirineu, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, a partir de les quals la Generalitat organitzarà tots els serveis i exercirà les funcions de planificació, programació i coordinació territorials. La creació de la nova divisió territorial no serà immediata, ja que cal modificar tant la llei que fixa els règims provincials com la de règim electoral general. El nou mapa territorial mantindrà les quatre províncies, que seguiran existint com a circumscripcions de l'Estat després de quedar "blindades" per la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

En qualsevol cas, la creació de vegueries i la pervivència de les províncies com a circumscripcions estatals no significarà una duplicació d'administracions, perquè a la llei s'estableix que els consells de vegueria substitueixen les diputacions i els funcionaris d'aquestes últimes dependran dels nous organismes. Els consells de vegueria que es corresponen amb les quatre províncies actuals -Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona- quedaran constituïts després de les eleccions municipals de maig de 2011, mentre que el de les Terres de l'Ebre podria constituir-se en aquell moment només si acorda amb el Govern espanyol la modificació d'una llei estatal, i les altres dues s'ajornen per més endavant, ja que requereixen un canvi de límits provincials.

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha subratllat que, amb la llei, Catalunya recupera una vella aspiració de tot el catalanisme, que és la d'instituir les circumscripcions territorials pròpies, i ha lamentat que CiU no s'hagi sumat al Govern en una qüestió com aquesta. El diputat d'ERC i relator de la ponència, Miquel Angel Estradé, ha recalcat que "no tenia sentit que, després de tants anys d'autogovern, Catalunya encara no s'hagués dotat d'una estructura territorial pròpia".

Des de CiU, el diputat, Lluís Maria Coromines, ha considerat que la llei suposa "un fracàs polític, jurídic i d'autogovern", perquè ha estat aprovada sense consens i amb un procediment incorrecte, i també perquè sense l'acord de l'Estat ni tan sols podrà ser operativa la vegueria de les Terres de l'Ebre. Segons Coromines, es corre el perill que al final la implantació de les vegueries només representi "un canvi de nom", i s'ha mostrat partidari de frenar el procés de substitució "fins a la modificació de les lleis estatals que les afecten".

Roberto Labandera, del PSC, ha recordat que les vegueries es recuperen 74 anys després d'haver estat abolides, de manera que "avui cristal·litza una bella aspiració" de disposar d'una organització territorial pròpia, i ha matisat que encara que els consells de vegueria substitueixen a les diputacions, "seran alguna cosa més que això últim, perquè aproximaran els serveis públics als ciutadans". També ha dit que el procés de substitució que contempla la llei "està carregat d'eficàcia i prudència" i s'ha mostrat convençut que començaran una "nova etapa d'enfortiment del govern local".

ha considerat que el conseller Ausàs havia fet un "discurs antisistema", ha reclamat que s'acati la sentència del TC sobre aquesta matèria i ha indicat que el seu partit no s'oposa que hi hagi "estructures que simplifiquin i racionalitzin" el territori.

Jaume Bosch (ICV-EUiA) ha subratllat que les vegueries "no són una divisió anacrònica del passat sinó moderna i adaptada a la realitat actual" i ha demanat un pacte a tots els partits per fer possible que després de les eleccions municipals puguin constituir-se els consells de vegueria amb alguna cosa més que un simple canvi de nom".

El diputat de Ciutadans, Albert Rivera, ha explicat que el seu grup reclama que es tinguin presents els criteris del TC i les vegueries siguin com a màxim un canvi de nom de les províncies.

Ausàs demanarà a Chaves que la vegueria de l'Ebre pugui crear-se després municipals

Jordi Ausàs, ha avançat que, després de l'aprovació de la llei de vegueries, pretén reunir-se amb el vicepresident tercer del Govern, Manuel Chaves, per fer possible que el consell de vegueria de les terres de l'Ebre es constitueixi després de les municipals. El conseller ha anticipat aquest desig en la seva intervenció en el ple del Parlament que ha debatut la llei de vegueries, on ha dit que vol tractar amb el ministre de Política Territorial les modificacions legals necessàries que aquest consell de vegueria vegi la llum a partir de maig de 2011. En la pràctica, això requereix l'autorització estatal per partir en dos la província de Tarragona en termes administratius, cosa que donaria lloc d'una banda al Consell de Vegueria de les terres de l'Ebre, i per una altra al Consell de Vegueria del Camp de Tarragona.

Fogué veu en la Llei "el primer pas cap a l'articulació d'un sistema de governs locals més fort"

El President de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, ha expressat aquest mateix dimarts la seva "satisfacció amb l'aprovació de la Llei de Vegueries i les potencialitats que incorpora per a l'enfortiment de l'autonomia local". Segons Fogué, la llei, que desplega el capítol de l'Estatut que regula els governs locals, "s'ha d'emmarcar en un procés més ampli de reforma del sistema de govern local de Catalunya". La Diputació considera que representa el primer pas endavant cap a l'articulació d'un sistema de governs locals catalans "més fort i més ben capacitat per donar resposta als reptes que planteja la política i la gestió pública a nivell local i territorial". Fogué ha volgut expressar el seu "compromís amb el desenvolupament de la Llei per contribuir a la millora de la proximitat, l'eficàcia i l'eficiència en la gestió i la prestació dels serveis públics a la ciutadania".

lamalla.cat
28/7/2010 9:34